Per a la millora de les condicions laborals del cicle 03
El canvi de model del cicle 0-3 d’assistencial a educatiu no ha vengut acompanyat de dotació professional, assignació pressupostària ni voluntat política.
L’accés a l’educació 0-3 té una importància fonamental en el desenvolupament cognitiu, la identificació de necessitats educatives i la compensació de desigualtats socioeconòmiques. Malgrat l’evidència, la implantació del cicle 0-3 s’ha produït de manera desigual, fragmentada i mal planificada.
La introducció de la gratuïtat parcial del cicle sense una planificació acurada ha evidenciat un dèficit de places educatives per garantir-la. De fet, a les Illes Balears només un 26.4% de les places escolars del cicle 0-3 són de titularitat pública amb una distribució desigual entre illes que evidencia la poca competència en la gestió del Govern.
Per poder donar resposta a aquesta proposta de gratuïtat, clarament electoralista, l’Administració ha prioritzat la reconversió de centres assistencials en educatius i la concertació d’aules de 0-3 en centres de titularitat privada. Una opció més econòmica i ràpida que la creació d’unitats de 0-3 de titularitat pública.
A més, la CAIB ha assumit la titularitat d’alguns centres municipals externalitzats, sense garantir la continuïtat de les treballadores que es veuen abocades a cercar noves opcions laborals, a inscriure’s en llistes d’ocupació o a acceptar reubicacions incertes. La transformació del model 0-3 no es pot construir sobre els drets de les persones que l’han sostingut durant dècades.
Tot aquest escenari ha derivat en una problemàtica estructural que des de l’STEI consideram greu i que impedeix una planificació del sistema, una resposta equitativa a la demanda i la consolidació d’un model educatiu coherent.
D’una banda, es produeixen desigualtats laborals i salarials importants que provoquen que per una mateixa feina les treballadores rebin retribucions molt diferents o tenguin horaris i calendaris laborals dispars.
Malgrat la implicació professional d’aquest sector clarament feminitzat –un 99% són dones– aquestes diferències provoquen una inestabilitat que impedeix el desenvolupament dels projectes educatius i que influeix en la qualitat.
D’altra banda, la gratuïtat parcial del servei ha provocat l’increment de la demanda dels serveis de menjador i guarda que no ha vengut acompanyat de dotació professional ni de disminució de ràtios. Això ha provocat que les educadores hagin d’assumir tasques que no els són pròpies en un moment tan delicat com és alimentar infants que no tenen autonomia en espais que no han estat dissenyats per aquest ús.
Per tant, des de l’STEI consideram que la situació del cicle 0-3 requereix una intervenció decidida i planificada que abordi les condicions laborals del sector i l’estructura del sistema educatiu.
- Apostam per la redacció d’un conveni autonòmic propi, tenint en compte la realitat de cada sector afectat, que unifiqui i millori les condicions laborals del col·lectiu. La seva regulació és imprescindible per avançar cap l’equitat laboral.
- Defensam la regulació del servei de menjador en el cicle 0-3 amb urgència i la revisió el Decret de 0-3 amb l’objectiu de reduir ràtios i augmentar la dotació de persones treballadores.
- Demandam la creació de places públiques de gestió directa fins que esdevenguin majoritàries dins el conjunt del sistema per avançar cap a una xarxa pública sòlida, coherent i equitativa.
Per això, feim una crida a les treballadores, a les famílies i a tots els sindicats, associacions i col·lectius de l’etapa 0-3 a unir forces i alçar la veu per unes condicions laborals dignes. Només així serà possible avançar cap a un model més just i igualitari.